13-9-2014 Commemoració Diada 2014 a Nou Barris

Aquest dissabte la Regidora de Nou Barris, Irma Rognoni, ha presidit els actes que el Centre Culturals Els Propis i La Fundació Procat han organitzat per commemorar els 300 anys dels fets de 1714 i la Diada Nacional. Aquests actes han tingut el marc incomparable del pati de la seu del Districte de Nou Barris.

 

Aquest 11 de setembre commemorem el Tricentenari de la derrota que com a poble van patir l’any 1714, però a partir d’ara celebrarem com un poble viu les seves llibertat i decideix ell mateix escriure el seu futur.

 

 

La setmana passada, l’Alcalde Xavier Trias vaticinava, tot parlant del Tricentenari, que estava segur que en el proper Onze de setembre projectaríem al món, una vegada més, la imatge d’un poble que, sense estridències, és capaç d’expressar, de manera cívica, pacífica i democràtica, que sap cap on vol anar.

Un cop la manifestació de l’Onze de setembre ha tingut lloc, ja podem canviar el temps verbal i refer la frase per afirmar amb rotunditat que és cert que hem projectat al món aquesta imatge d’un poble cívic, pacífic i democràtic que sap quin futur vol construir.

I si volem reeixir en aquesta tasca de construcció de futur cal dur a terme quatre accions emblemàtiques: mantenir el Pacte del tercer costat, desenvolupar la capacitat de poble resilient, promoure la regeneració moral i encarnar aquest futur que desitgem per a tothom.

 

Mantenir el Pacte del tercer costat

Durant la Guerra Civil dels Estats Unit d’Amèrica, el president nord-americà Abraham Lincoln va pronunciar una conferència en una ciutat del nord on tractava en consideració els rebels del sud. Una anciana assistent a la conferència que era una defensora radical de la Unió, no es va podar estar de recriminar-li per parlar bé dels enemics sudistes quan el que calia fer, segons el bon entendre de l’anciana, era buscar la  manera d’eliminar-los i com més ràpid millor.  La resposta que ha esdevingut un clàssic del president Lincoln fou: senyora, potser no elimino als meus enemics quan els converteixo en amics meus?

Tenim una visió molt estreta del concepte de poder i amb connivència amb aquesta estretor hem cregut que no es poden canviar l’estat de les coses. En contra d’aquesta idea, l’àmbit de la construcció de pau de la qual jo provinc, ha emprat el concepte de tercer costat de William Ury que permet fer esclatar el concepte de poder. Ury és un antropòleg social i cofundador del Programa de Negociació de la Universitat de Harvard.

¿Què es el tercer costat? El tercer costat és el poder de la comunitat que des d’una base comuna dóna suport a un determinat procés de diàleg i no violència per assolir el resultat del triple triomf de tots plegats. En molts processos de pau, el tercer costat és la llavor que possibilita l’assoliment de la pau. William Ury utilitza una metàfora preciosa per il·lustrar aquest concepte de tercer costat, tot fent referència a una dita etíop: quan s’uneixen teranyines es pot fins i tot aturar un lleó.

El Pacte Nacional del Dret a Decidir és de manera nítida una efectiva i magnífica iniciativa del tercer costat. És bo recordar que el Pacte Nacional pel Dret a Decidir agrupa cinc formacions polítiques, que signifiquen una bona majoria del Parlament català. Alhora, uneix la pluralitat d’institucions públiques i de la societat civil catalana. I també és important esmentar l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona a aquest pacte, així com la d’altres institucions municipals, sindicats, patronals, cíviques, del tercer sector econòmic, del món agrari, culturals i professionals de la nostra nació. El Pacte aglutina una munió de teranyines.

Quan les teranyines poden aturar un lleó? El Pacte reeixirà, el procés reeixirà si sabem mobilitzar el tercer costat, si sabem engruixir el tercer costat, si sabem engruixir el tercer costat per bastir la base comuna necessària que doni suport a un determinat procés de diàleg i no violència per assolir el resultat del triple triomf de tots plegats.

 

Desenvolupar la capacitat de poble resilient

Fa pocs dies, en una entrevista, el nostre company Josep Rull, coordinador general de CDC deia que aquest procés és un procés complicat que necessita molta capacitat de resiliència. Una paraula estranya i poc coneguda segon en quins àmbits.

La resiliència és la capacitat d’una persona o d’una comunitat d’afrontar, sobreposar-se a les adversitats i sortir-ne enfortit o transformat. En aquesta definició vull remarcar un tret important. La resiliència també se’n pot dir d’un poble. I en la celebració del tricentenari dels fets de 1714 cal dir-ho ben fort: el poble català és un poble resilient.

Com molt encertadament ens ha mostrat el Molt Honorable Joan Rigol en la magnífica conferència commemorativa de l’Onze de Setembre que va pronunciar aquest dilluns al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, el nostre poble ha patit nombroses moments adversos, moments àlgids de repressió. Però sempre ens n’hem sortit.

La resiliència és un cant a la llibertat, un no rotund contra tot tipus de determinisme perquè pregona i ens il·lustra amb exemples de la vida mateixa que hi ha persones i pobles no determinats per la fatalitat de l’adversitat. Ens mostra que hi ha persones i pobles que se’n surten malgrat tot. Ens mostra que hi ha pobles que saben escriure el seu futur i foragitar el destí.

En definitiva, hem estat, som i hem de seguir estant fermament convençuts que el futur estarà a les nostres mans malgrat totes les adversitats que ens colpegin en el llarg camí que ens mena fins a Ítaca.

 

Promoure la regeneració política

En la conferència del Molt Honorable Joan Rigol esmentada anteriorment, el coordinador del Pacte Nacional a Decidir afirmava que per assolir aquest gran propòsit col·lectiu, de tercer costat podem ara matisar, ens és necessària una regeneració política.

La humiliació és un tipus de conducta o condició que constitueix una bona raó perquè una persona consideri que se li ha mancat el respecte. Amb aquesta frase contundent s’inicia “La societat decent” un inspirat llibre de Avishai Margalit. Avishai és professor de filosofia a la Universitat hebrea de Jerusalem. Per aquest autor, el respecte i la humiliació són els dos termes que delimiten si una societat és decent o no ho és. Les societats decents són aquelles en les quals les institucions funcionen i no humilien  a les persones subjectes a la seva autoritat i els seus ciutadans no s’humilien els una els altres. El que la filosofia política necessita urgentment és una via que ens permeti viure junts sense humiliacions i amb dignitat.

Aquest regeneració política ha de convergir en assolir un societat catalana decent on el projecte comú de futur instauri la dignitat de totes les persones i bandegi la humiliació en la vida quotidiana del nostre poble.

 

Encarnar el futur que desitgem

A Mohandas Gandhi se’l coneix més per Mahatma Gandhi que en sànscrit significa ànima gran. Com a persona que sempre m’he significat a favor de la no-violència, el pensament de Gandhi ha estat sempre un referent d’acció en el camí espiritual cap a la grandesa de l’ànima. Una de les frases que més m’agrada del meu mestre és aquella que diu: Has d’encarnar el canvi que vols veure en el món.

L’Alcalde Xavier Trias deia en la conferència que va pronunciar la setmana passada en el Fòrum Europa que Barcelona té un futur esperançador. També el Molt Honorable Artur Mas ha fet moltes vegades referència al futur esperançador de Catalunya.

Però si realment el poble català desitja un futur esperançador cal que fem nostres aquelles paraules del president nord-americà John Fitzgerald Kennedy: el futur d’un poble no és un regal, és més aviat una conquesta.

Per tant, hem de conquerir i construir el futur que desitgem però hem de ser nosaltres mateixos els que hem d’encarnar aquest canvi que desitgem veure en el nostre món.

M’agradaria acabar aquest breu discurs sobre el futur del nostre poble fent esment a la darrera carta que el nostre líder Manuel Carrasco i Formiguera va dirigir als seus fills un dia abans de ser assassinat. Els hi deia: no oblideu mai, mai, cada nit, després de les vostres oracions, de cridar ben fort Visca Catalunya lliure.

Moltes gràcies a tothom