Aquesta escultura-monument es va projectar, dissenyar i iniciar la seva
execució d´obra durant l’equip del govern del llavors Alcalde Xavier Trias,
essent la Regidora
en aquell moment Irma Rognoni.
La idea d´ Irma Rognoni volia transmetre que el monument no fós quelcom tan
sols a “mirar” sinó que es transformés en una autèntica experiència per tota aquella persona que la visités. L’experiència
és un recorregut per una rampa ascendent, al llarg de la que hom pot meditar, degut
a la calma que representa el lloc on es situa, a mida que va ascendint per la
rampa. Aquesta acaba en un espectacular mirador a la ciutat de Barcelona d’una alçada suficient com per produir a la
persona una sensació d’elevació i de buit de l’ànima.
Aquesta experiència, de “camí de memòria” al més enllà, vol transformar la
ment i l’esperit d’aquell que ho experimenta per tal de restar per sempre més
imbuït dels valors de la pau, els drets de les persones, el dret a la vida,
així com que hom experimenti la sensació de serenitat, pau, harmonia i, per
descomptat de no-repetició.
La idea d´ Irma Rognoni era que fós
aquest precisament el punt d’inici de la que hagués estat una ruta de memòria
històrica que el seu equip hagués preparat al Districte de Nou Barris i per
tant, extensible a tota la ciutat.
Enllaç del vídeo
a on surt el fragment de Puig Antich d'on sorgeix la frase que consta a
l'escultura-monument
