25 d’abril del 2011

TV 3 60è aniversari de la Declaració dels Drets Humans

Aquí em podreu veure i escoltar en el programa "Millennium" de TV3 on, en motiu del 60è aniversari de la Declaració dels Drets Humans, em van convidar per parlar-hi de la seva implementació.



20 d’abril del 2011

GOVERN LOCAL I DIPLOMÀCIA CIUTADANA. Associacions i governs locals com a agents de pau.


El ciutadà… què pot fer davant d’un sistema complex, inestable, líquid com descriu Zygmunt Bauman? tant en la seva globalitat com en una de les ramificacions del propi sistema a les quals potser arriba per algun dels àmbits en el que es mou, família, feina... ? amb un grau indesxifrablement confús, ple d’entramats i connotacions de les quals en depèn totalment i alhora no comprèn o bé li resulten tan complicades que simplement no hi pot accedir?.

Aquesta complexitat porta a  que el ciutadà se senti part del sistema, però amb un grau important de desconfiança que a transmet a l’entorn més immediat on es desenvolupa o duu a terme la seva activitat, la seva vida. Així inicia la seva sensació d’impotència davant del propi sistema i davant dels esdeveniments....

Però el ser humà sempre serà aquell ésser que busca... la seva raó, d’una manera més o menys conscient, el portarà a trobar altres homes i dones que, en la mateixa conquesta, comparteixen interessos i, sobre tot, camins pels quals avançar.

L’associacionisme n’és una manifestació del descrit. Les associacions, com a agrupacions de persones per a un fi comú, neixen amb la voluntat de complir diversos objectius. D’una banda la lluita comuna fa que disminueixi la sensació de solitud i aïllament, de l’altra, incrementa la motivació, la sensació que “no ets un de sol, sinó molts de junts”, la sensació de comprensió, de compartir la mateixa experiència en definitiva de sentir la barreja entre la unió, la força, la potència de la individualitat i la lluita per un objectiu comú, necessària i perenne a la història de la humanitat. Tot això porta a l’ésser humà a sentir-se més persona.

L’associacionisme és una forma d’agrupació que permet definir un “mètode” d’actuació: estructurant la organització, estructura la societat. Requereix que les persones agrupades defineixin les seves preocupacions, per això decideixen “unir-se” per un fet específic, el que fa que es prengui plena consciència d’un problema concret, definit, acotat. A partir d’aquest “moment” i amb llibertat, defineixen les seves necessitats, per això es constitueixen amb un “objectiu” concret i a continuació defineixen els seus “desitjos”, és a dir les “finalitats” de l’associació.

Els mecanismes de funcionament de les associacions són democràtics, així és com el ser humà, el ciutadà, aprèn a avançar en la democràcia. Les associacions esdevenen autèntics fòrums de valoració i de debat d’idees i de les diferents formes d’abordatge de les situacions en general i, més específicament, de les conflictives, es creen estratègies conjuntes.... en fi s’exercita la democràcia.

Però a més a més aquest exercici porta implícit l’aprenentatge i l’ús de la diplomàcia ciutadana com a nova forma de presa de consciència per part dels ciutadans d’aquelles matèries d’actuació històricament en mans de l´ Estat o de l´ Administració en general, que avui, fruit de l’avanç de la democràcia, les poden dur a terme els ciutadans directament, acostant així les experiències --alimentant per tant la Igualtat--, augmentant l’eficàcia i desenvolupant la Llibertat.

Per tot això l’associacionisme és un instrument fonamental per a la societat, és una de les manifestacions del dret a la llibertat. A més a més mitjançant les agrupacions hom adquireix el coneixement sobre com moure’s en altres estructures, siguin aquestes paral·leles o superiors en complexitat, incrementant així l’àmbit d’exercici de la cultura de la transacció, del pacte, dels acords, exerceix en el dia a dia el “contracte social” i també per tant, la diplomàcia ciutadana.

I això és el que succeeix amb el municipi, l’entorn immediatament superior en estructura (entesa la superioritat des del punt de vista de les administracions), l’espai on la diferència entre ciutadà i govern és mínima. Ja que el municipi, per tant, el govern local, el conformen ciutadans interessats en les preocupacions, necessitats i desitjos de la comunitat que els envolten. Es això el que l’iguala amb l’esperit de l’associacionisme.  Per tant, és precisament en aquest punt on esdevé material el dret de la igualtat, encaixant-se així els dos conceptes sotmesos a anàlisi: associacionisme i govern local. Aquest és el sentit de la cooperació equitativa definida per Rawls, que esdevindria com aquella en la qual els ciutadans es consideren a sí mateixos i als altres com a titulars de les mateixes potestats i que constitueixen la base de l’igual ciutadania.

El ciutadà i el desenvolupament són un tot i aquest “tot” és especialment tangible en la política local. Perquè aquesta es desenvolupi i doni respostes concretes a necessitats i conflictes concrets és necessari que ciutadans i administració local interactuïn i busquin junts noves i creatives solucions.

La política local com a política més pròxima al ciutadà, pot ser la més àgil i eficaç, per això el seu reforç és important en tot allò que sigui possible. Al mateix temps, cal considerar que el municipi el conforma el ciutadà i aquest, ja sigui considerat individualment, ja sigui mitjançant els ciutadans que exerceixen el govern local, o ja sigui estructurat a través d’entitats, aporta observacions dels esdeveniments, anàlisis i propostes d’actuació que fan diversa i rica la interacció.

Un altre fet remarcable és que la pràctica de la ciutadania, exercida des del govern local o des de les entitats que la conformen, és un mitjà per treballar i fomentar el valor de la confiança, precisament com a procés de potenciació d’aquest “haver”, component principal per a l’existència de la pau.

La unió dels esforços derivada de la interacció del govern local i les associacions també pot dur a terme una rellevant tasca de prevenció en el marc dels conflictes de la comunitat. Des del moment de la detecció del conflicte, passant per les possibles actuacions, així com les conseqüències de l’acció empresa, fins a trobar camins creatius que duguin a la seva resolució, tot acceptant, com analitza Popper, que probablement la gestió més o menys positiva d’aquest conflicte implicarà, sens dubte, el naixement d’un altre de nou que conduirà novament als agents a continuar la tasca empresa.

Aquest circuit infinit porta, per tant, i inevitablement, a la interacció continua i inexhaurible de les relacions entre govern local i associacions i, per tant, a la perpètua adaptació a les necessitats que sorgeixin en l’esdevenir de la comunitat local. De tot això en deriva l’evolució constant de la comunitat local i junt amb aquesta la societat i, en la mesura que aquesta interacció és harmoniosa, s’incrementa aquest valor entre els ciutadans.

L’ús del pacte com a medi d’entesa entre govern local i associacions, i la pràctica de la diplomàcia ciutadana, comporten la superació de les diferències, intensifiquen l’habituació pel valor del respecte, en la línia que proposa Rawls, i suposen l’exercici de la imparcialitat i/o neutralitat per ambdues parts, cosa que implica la pràctica de la pau en les relacions humanes.

Finalment, l´intercanvi entre govern local i associacions, fomenta la creació d’espais de debat d’idees, d’abordatge i estratègies d’intervenció que promouen l’ús de la raó, contribuint així a minorar espais on la irracionalitat aflora i d’una manera inherent a ella l’escalada del conflicte. Si entre els ciutadans regna la pau, cita Fisher en referència al seu estudi de Ghandi, llavors el seu desig de pau serà reflectit pels seus líders, aleshores el vincle humà serà més potent i revertirà d’una manera pacífica en el desenvolupament de la llibertat.

Irma Rognoni

Article escrit en motiu del Primer Simposi de Pacificació i Resolució de Conflictes, en el marc de Govern Local i Diplomàcia Ciutadana i revisat per aquesta entrada al blog.