Taula rodona a Esade sobre el Treball Jurídic a les ONG.

Ahir 9 de Maig del 2011 a Esade, va tenir lloc una taula rodona sobre el Treball jurídic a les ONG.
Rebeca Carpi va presentar a Patricia de Roda , de la Fundación Lealtad, que va exposar la necessitat del bon govern corporatiou de les entitats. Va parlar també del sistema d´avaluació de les entitats, de la necessitat de transparència i de bones pràctiques. Va exposar els principis en què es basa la Fundación Lealtad per emetre l´informe per a millorar el foundrising i la millora de la gestió de les entitats.
A continuació Carmen Pombo, en representació de la Fundació Fernando Pombo (formada per advocats en exercici), va exposar el seu programa de suport jurídic de diversos tipus a les entitats i com, des de molts bufets d´advocats, s´incentiva l´assessorament per a la millora de la gestió i el cumpliment de la normativa que les afecta.
Finalment en Salvador Busquets, en representació de la Fundació Arrels, va exposar l´experiència de l´entitat quan va voler ser objecte d´anàlisi per aconseguir l´informe de bones pràctiques de la Fundació Lealtad.
Salvador Busquets va exposar que els va servir per a millorar la gestió de l´entitat, i va dedicar una part de la seva ponència a parlar sobre els riscos de l´excés de legislació i regulació.

Acte de X.Trias amb la gent gran, a l'Orfeó Gracienc.

"Barcelona necessita que la gent gran de la ciutat no se senti sola. Necessitem que s’involucri i sigui activa perquè ajudin amb la seva experiència a millorar la nostra societat"
Amb aquestes paraules en Xavier Trias s'ha dirigit a l'auditori de l'Orfeó Gracienc en un acte on corals de gent gran dels barris de Barcelona, han interpretat entre d'altres gèneres, cançons populars catalanes i de sarsuela com Cançó d'amor i guerra i Don Gil de Alcalà.

El valor que la gent gran ens aporta a la societat cal destacar-lo
i evidenciar, cal comptar més en ells i la seva involucració en el teixit associatiu actual perquè escriguin el futur, és clau, incloent també la seva aportació en les associacions de caire juvenil. El voluntariat, des de la gent gran vers els joves, com a suport clau pel seus creixements.

L'evolució sociològica dels darrers decennis dintre de Barcelona, amb el desenvolupament de les noves tecnologies, posen encara més a l'abast de la gent gran la seva involucració en el teixit social de cada barri.

Co-decisió en les decisions, on tothom es senti escoltat, correspost i representat.

Like

Començant la caminada de CiU per l'alcaldia de Barcelona.

Som-hi !!

Amb alguns dels companys d'Unió, del districte de Ciutat Vella.

Una mica més !!

Trobada esportiva amb els nous catalans.

Dintre dels actes de campanya, i amb gran plaer, he estat a la trobada esportiva de la secció els nous catalans que encapçala el company d'Unió Democràtica i candidat també a la llista d'en Xavier Trias, Marco Sánchez.
Amb el lema "Sabem d'on venim i cap a on anem" he pogut comprovar com el fair-play ha estat comú entre tots dos equips, aportant alegria i ritme en aquests moments de campanya.


Like

Experiències inicials.

Amb admiració he pogut conèixer i retrobar molts projectes i realitats, fruit de la professionalitat i esforç de les persones que les conformen, en les nombroses entitats que les darreres setmanes he estat visitant.
La Fundació IRes ens ha fet arribar el seu link, que en aquest cas vaig poder visitar juntament amb la Rita Alvar, també de la llista de Xavier Trias, la seu de la Fundació en el districte de St. Martí, essent rebudes per la directora Sra. Montse Thoà i el director de comunicació Sr. Joaquim Rubio.

Font: Fundació IRes

Link: www.apadrinafuturs.com/butlleti/public/view.php?ID=92"


Like

TV 3 60è aniversari de la Declaració dels Drets Humans

Aquí em podreu veure i escoltar en el programa "Millennium" de TV3 on, en motiu del 60è aniversari de la Declaració dels Drets Humans, em van convidar per parlar-hi de la seva implementació.



Like

GOVERN LOCAL I DIPLOMÀCIA CIUTADANA. Associacions i governs locals com a agents de pau.

El ciutadà… què pot fer davant d’un sistema complex, inestable, líquid com descriu Zygmunt Bauman? tant en la seva globalitat com en una de les ramificacions del propi sistema a les quals potser arriba per algun dels àmbits en el que es mou, família, feina... ? amb un grau indesxifrablement confús, ple d’entramats i connotacions de les quals en depèn totalment i alhora no comprèn o bé li resulten tan complicades que simplement no hi pot accedir?.

Aquesta complexitat porta a  que el ciutadà se senti part del sistema, però amb un grau important de desconfiança que a transmet a l’entorn més immediat on es desenvolupa o duu a terme la seva activitat, la seva vida. Així inicia la seva sensació d’impotència davant del propi sistema i davant dels esdeveniments....

Però el ser humà sempre serà aquell ésser que busca... la seva raó, d’una manera més o menys conscient, el portarà a trobar altres homes i dones que, en la mateixa conquesta, comparteixen interessos i, sobre tot, camins pels quals avançar.

L’associacionisme n’és una manifestació del descrit. Les associacions, com a agrupacions de persones per a un fi comú, neixen amb la voluntat de complir diversos objectius. D’una banda la lluita comuna fa que disminueixi la sensació de solitud i aïllament, de l’altra, incrementa la motivació, la sensació que “no ets un de sol, sinó molts de junts”, la sensació de comprensió, de compartir la mateixa experiència en definitiva de sentir la barreja entre la unió, la força, la potència de la individualitat i la lluita per un objectiu comú, necessària i perenne a la història de la humanitat. Tot això porta a l’ésser humà a sentir-se més persona.

L’associacionisme és una forma d’agrupació que permet definir un “mètode” d’actuació: estructurant la organització, estructura la societat. Requereix que les persones agrupades defineixin les seves preocupacions, per això decideixen “unir-se” per un fet específic, el que fa que es prengui plena consciència d’un problema concret, definit, acotat. A partir d’aquest “moment” i amb llibertat, defineixen les seves necessitats, per això es constitueixen amb un “objectiu” concret i a continuació defineixen els seus “desitjos”, és a dir les “finalitats” de l’associació.

Els mecanismes de funcionament de les associacions són democràtics, així és com el ser humà, el ciutadà, aprèn a avançar en la democràcia. Les associacions esdevenen autèntics fòrums de valoració i de debat d’idees i de les diferents formes d’abordatge de les situacions en general i, més específicament, de les conflictives, es creen estratègies conjuntes.... en fi s’exercita la democràcia.

Però a més a més aquest exercici porta implícit l’aprenentatge i l’ús de la diplomàcia ciutadana com a nova forma de presa de consciència per part dels ciutadans d’aquelles matèries d’actuació històricament en mans de l´ Estat o de l´ Administració en general, que avui, fruit de l’avanç de la democràcia, les poden dur a terme els ciutadans directament, acostant així les experiències --alimentant per tant la Igualtat--, augmentant l’eficàcia i desenvolupant la Llibertat.

Per tot això l’associacionisme és un instrument fonamental per a la societat, és una de les manifestacions del dret a la llibertat. A més a més mitjançant les agrupacions hom adquireix el coneixement sobre com moure’s en altres estructures, siguin aquestes paral·leles o superiors en complexitat, incrementant així l’àmbit d’exercici de la cultura de la transacció, del pacte, dels acords, exerceix en el dia a dia el “contracte social” i també per tant, la diplomàcia ciutadana.

I això és el que succeeix amb el municipi, l’entorn immediatament superior en estructura (entesa la superioritat des del punt de vista de les administracions), l’espai on la diferència entre ciutadà i govern és mínima. Ja que el municipi, per tant, el govern local, el conformen ciutadans interessats en les preocupacions, necessitats i desitjos de la comunitat que els envolten. Es això el que l’iguala amb l’esperit de l’associacionisme.  Per tant, és precisament en aquest punt on esdevé material el dret de la igualtat, encaixant-se així els dos conceptes sotmesos a anàlisi: associacionisme i govern local. Aquest és el sentit de la cooperació equitativa definida per Rawls, que esdevindria com aquella en la qual els ciutadans es consideren a sí mateixos i als altres com a titulars de les mateixes potestats i que constitueixen la base de l’igual ciutadania.

El ciutadà i el desenvolupament són un tot i aquest “tot” és especialment tangible en la política local. Perquè aquesta es desenvolupi i doni respostes concretes a necessitats i conflictes concrets és necessari que ciutadans i administració local interactuïn i busquin junts noves i creatives solucions.

La política local com a política més pròxima al ciutadà, pot ser la més àgil i eficaç, per això el seu reforç és important en tot allò que sigui possible. Al mateix temps, cal considerar que el municipi el conforma el ciutadà i aquest, ja sigui considerat individualment, ja sigui mitjançant els ciutadans que exerceixen el govern local, o ja sigui estructurat a través d’entitats, aporta observacions dels esdeveniments, anàlisis i propostes d’actuació que fan diversa i rica la interacció.

Un altre fet remarcable és que la pràctica de la ciutadania, exercida des del govern local o des de les entitats que la conformen, és un mitjà per treballar i fomentar el valor de la confiança, precisament com a procés de potenciació d’aquest “haver”, component principal per a l’existència de la pau.

La unió dels esforços derivada de la interacció del govern local i les associacions també pot dur a terme una rellevant tasca de prevenció en el marc dels conflictes de la comunitat. Des del moment de la detecció del conflicte, passant per les possibles actuacions, així com les conseqüències de l’acció empresa, fins a trobar camins creatius que duguin a la seva resolució, tot acceptant, com analitza Popper, que probablement la gestió més o menys positiva d’aquest conflicte implicarà, sens dubte, el naixement d’un altre de nou que conduirà novament als agents a continuar la tasca empresa.

Aquest circuit infinit porta, per tant, i inevitablement, a la interacció continua i inexhaurible de les relacions entre govern local i associacions i, per tant, a la perpètua adaptació a les necessitats que sorgeixin en l’esdevenir de la comunitat local. De tot això en deriva l’evolució constant de la comunitat local i junt amb aquesta la societat i, en la mesura que aquesta interacció és harmoniosa, s’incrementa aquest valor entre els ciutadans.

L’ús del pacte com a medi d’entesa entre govern local i associacions, i la pràctica de la diplomàcia ciutadana, comporten la superació de les diferències, intensifiquen l’habituació pel valor del respecte, en la línia que proposa Rawls, i suposen l’exercici de la imparcialitat i/o neutralitat per ambdues parts, cosa que implica la pràctica de la pau en les relacions humanes.

Finalment, l´intercanvi entre govern local i associacions, fomenta la creació d’espais de debat d’idees, d’abordatge i estratègies d’intervenció que promouen l’ús de la raó, contribuint així a minorar espais on la irracionalitat aflora i d’una manera inherent a ella l’escalada del conflicte. Si entre els ciutadans regna la pau, cita Fisher en referència al seu estudi de Ghandi, llavors el seu desig de pau serà reflectit pels seus líders, aleshores el vincle humà serà més potent i revertirà d’una manera pacífica en el desenvolupament de la llibertat.

Irma Rognoni

Article escrit en motiu del Primer Simposi de Pacificació i Resolució de Conflictes, en el marc de Govern Local i Diplomàcia Ciutadana i revisat per aquesta entrada al blog.

Like